Economia del comportament

L'economia del comportament (o de la conducta) és un àmbit d'investigació dins de l'economia que integra aquesta amb la psicologia, que analitza i intenta preveure perquè la gent actua de manera irracional o imprevisible davant de situacions econòmiques determinades i com els influeixen les emocions. En conseqüència, critica que l'economia clàssica s'hagi aplicat sempre considerant que els individus corresponen al patró d'Homo economicus.

Estudia els biaixos cognitius que expliquen la conducta humana en la presa de decisions econòmiques. Permet entendre millor com es formen els preus, les decisions de consum i la distribució de recursos. Constitueix una síntesi dels avenços de la psicologia cognitiva i de l'economia neoclàssica. Conjuntament amb les aportacions de la psicologia, s'estudien els efectes de les decisions amb heurismes o regles simples de decisió, així com la importància de la formulació i dels contexts en la resposta a decisions econòmiques.

Els pioners de l'economia del comportament van ser Amos Tversky i el premi Nobel Daniel Kahneman, dos psicòlegs que van adaptar i comparar teories del processament de la informació al cervell amb models econòmics els anys 70.^[1] La seva proliferació es deu als treballs de Kanheman així com als de Richard Talher i Kip Viscusi. Els seus treballs examinen la validesa explicativa de la teoria de la utilitat esperada. Així de les investigacions s'observa que els individus tenen aversió a les pèrdues a més del risc, aversió a l'ambigüitat (paradoxa d'Ellsberg) així com una diferent preferència temporal, sovint explicada per una forma hiperbòlica. Altres treballs demostren que els individus tenen incentius no compatibles amb la veritat en la demanda de béns públics.